Sr. Castillo, té traster a casa seva?

_capturadepantalla20160919ales194626_2acc631b

En referència a la denúncia presentada als Mossos d’Esquadra pel diputat Socialista Carles Castillo per presumpta violació del dret d’intimitat i per la violació de dades privades de pacients, seria bo aclarir certs aspectes.

El passadís al qual es refereix, que segons explica presenta un estat deplorable, ha estat des de fa molts anys un lloc d’emmagatzematge. És lògic que unes instal·lacions com les de Joan 23 necessitin, com tots els edificis, un espai d’emmagatzematge provisional, en definitiva un <strong><em>traster</em></strong>, per dipositar material mentre se’n decideix l’ús puntual o la retirada definitiva, això sí fora de l’abast de l’accés dels pacients i acompanyants.

Segurament el Sr. Castillo es devia perdre per l’hospital o va accedir al passadís per error o de forma casual i es va trobar amb aquest escenari que estem d’acord no és l’ideal, però ens agradaria convidar-lo a què es perdés en altres àrees i que també n’expliqués el que veu.

Podria perdre’s a l’àrea d’urgències i es trobaria amb obres és clar, i l’inherent desordre que comporten que de ben segur no li agradaria, però sobretot si es fixes bé, es toparia amb un personal sanitari excel·lent que ha fet mans i mànigues per tirar la feina endavant malgrat estar envoltat d’evidents incomoditats.

Si continua perdut, pot pujar a la primera planta i es trobarà la Sala de Parts, la UCI, la Coro, i la sala d’hemodinàmica. Què li hem d’explicar d’aquesta sala al Sr. Castillo? És un exercici excel·lent estar unes horetes en aquesta sala i veure amb la intensitat i efectivitat amb la qual es treballa, per sort ara funcionant 24 h després de molts esforços per mantenir-la oberta tot el dia, que amb millor voluntat política potser haurien sigut menys. Però bé, segueixi perdent-se cap a la segona planta i es trobarà els quiròfans. Aquí es posarà al corrent de la capacitat de treball de tot un equip especialitzat en tirat endavant complexes intervencions malgrat tenir deficiències de quiròfans, de personal, i de material. També se n’adonarà que professionals excel·lents, amb clara vocació de servei, formats pel sistema amb hores i hores de quiròfan, l’abandonen amb un degoteig constant cap la medicina privada perquè arriba un moment que el sistema públic no te capacitat de retenir-ne el talent.

I pot seguir pujant i pujant, perdent-se per les diferents sales d’hospitalització pero es clar aquí no hi trobarà papers confidencials ni llits trencats, aquí hi trobarà professionals abnegats, mal incentivats pel sistema, que es deixen la pell cada dia perquè el sistema sanitari català estigui on està. Tots aquests professionals agrairíem el suport de TOTS els polítics com vosté i de les institucions per reconèixer la feina que fan, i quan dic reconeixement ens referim a quelcom més que omplir-se la boca de tenir un dels sistemes sanitaris de més qualitat d’Europa.

Agrairíem millorar les condicions de treball ja sigui actualitzant el que tenim o fer-ho de nou, agrairíem millorar el tipus de contractes, agrairíem disposar de tants recursos com altres comunitats autònomes, agrairíem millorar la capacitat d’autogestió i que en el moment de prendre desicions polítiques que ens afecten, ens tinguessin més en compte.

El que no ens agrada, Sr. Castillo, es que vinguin a remenar el nostre traster i que les noticies que trascendeixen del nostre hospital siguin d’aquest tipus; se’ns escapa amb quin tipus d’interés. Posin-se les piles TOTS els polítics ja a Tarragona i facin alguna cosa positiva per l’hospital de referència.

La nostra feina es tractar patologies i a l’Hospital Joan XXIII ens toquen les de més complexitat. La seva feina es procurar el bé comú dels ciutadans: tasca que potser és complexa, però que de ben segur serà més fácil si uneixen esforços i treballen tots en la mateixa direcció.

Sergi Boada, MetgesCOMTu

quimeras